{"id":525,"date":"2013-01-18T20:02:17","date_gmt":"2013-01-18T19:02:17","guid":{"rendered":"https:\/\/viurenavegant.duckdns.org\/?p=525"},"modified":"2018-01-02T19:11:36","modified_gmt":"2018-01-02T18:11:36","slug":"biografia-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/viurenavegant.duckdns.org\/?p=525","title":{"rendered":"Esb\u00f3s biogr\u00e0fic"},"content":{"rendered":"

Fragments del “Perfil biogr\u00e0fic” escrit per Joan Antoni Espin\u00e0s i Xivill\u00e9*<\/strong><\/p>\n

\"Joan

Joan Espin\u00e0s, 1898<\/p><\/div>\n

Joan Espin\u00e0s Font neix el dia 19 de febrer del 1898, al carrer de Sant Pere, n\u00famero 27, del poble de Premi\u00e0 de Mar; pocs dies despr\u00e9s es batejat a la parr\u00f2quia de Sant Crist\u00f2fol del mateix poble. Es el primer fill del matrimoni Pere Espin\u00e0s Vil\u00e0 i Magina-Salvadora Font Xivill\u00e9.<\/i><\/p>\n

En aquells dies s\u2019estava a les acaballes de l\u2019imperi espanyol d’Ultramar, amb la p\u00e8rdua total de les darreres col\u00f2nies: Cuba i Puerto Rico, a les Antilles, i les illes Filipines a l\u2019altre cap de l\u2019\u00c0sia.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

De les branques del cognom Xivill\u00e9, alguns escrivien Xibill\u00e9, d\u2019altres Xibiller no mancant els Xiviller. Hi havia bona relaci\u00f3 entre tots ells, guanyant-se la vida en diversos treballs, especialment com a gent de mar, professi\u00f3 molt nombrosa als pobles de la costa. Molts, amb estudis a les escoles de n\u00e0utica, exercien com a pilots, oficials i capitans.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

En Pere Espin\u00e0s, per\u00f2, era fuster-ebenista amb bones mans per exercir el seu ofici; tenia taller propi a un local situat exactament en front de casa seva, a l\u2019altra banda del carrer de Sant Pere.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

En anys seg\u00fcents van seguir altres fills: Jaume (nascut el 16 de gener de 1900), Ant\u00f2nia (nascuda el 27 de maig del 1903) i Josep (nascut el 18 d\u2019abril del 1905).<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

Tot d\u2019una aquesta vida don\u00e0 un tomb brusc quan en Pere Espin\u00e0s, a causa d\u2019un daltabaix econ\u00f2mic decid\u00ed instal\u00b7lar-se a Par\u00eds, amb un company, per posar-hi un negoci de fruites i fruits secs. L\u2019any 1907 trobem instal\u00b7lada la fam\u00edlia Espin\u00e0s-Font a la capital francesa, al n\u00famero 32 de la rue Montorgueil, a tocar el mercat central de Les Halles, prop del seu negoci.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

No sabem com anaven les coses, per\u00f2 el fill gran anava a l\u2019escola de la parr\u00f2quia de N.D. des Victoires, d\u2019on a m\u00e9s, n\u2019era escol\u00e0 (enfant de choeur). Nom\u00e9s dos anys despr\u00e9s, nova sotragada a la vida familiar: Pere Espin\u00e0s, de 39 anys, mor d\u2019una malaltia intestinal i \u00e9s enterrat al cementiri parisenc del P\u00e8re Lachaise. La v\u00eddua, amb 29 anys acabats de complir i 4 criatures entre 11 i 4 anys, plega la casa i s\u2019entorna cap a Premi\u00e0. Trista i desolada, emmalalteix i dos mesos m\u00e9s tard, mor, essent enterrada al cementiri del poble.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

\"Recordatori

Recordatori de la Primera Comuni\u00f3 de Joan Espin\u00e0s, maig 1910<\/p><\/div>\n

Queden els quatre orfes i comen\u00e7a a funcionar amb plenitud la solidaritat familiar: el gran, Joan, \u00e9s acollit a casa de la tia Maria Llosas, v\u00eddua Xivill\u00e9, que havia viscut molts anys a L\u2019Havana. Traslladat a Barcelona, al barri del Clot, la tia Maria feia poc que havia enviudat. El difunt marit, Elias Xivill\u00e9, era un dels germans de la seva \u00e0via.<\/i><\/p>\n

Havien viscut molts anys a Cuba, on nasqueren els fills, dels quals cinc van morir a l\u2019infantesa. Quedaven la Paula, la gran, \u00c0ngela i Carme, m\u00e9s petites i un noi, en Josep, que treballava a L\u2019Havana.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

El petit orfe comen\u00e7a a anar al col\u00b7legi dels Germans de les Escoles Cristianes al barri de Gr\u00e0cia. <\/i><\/span><\/span><\/p>\n

\"Joan

Joan Espin\u00e0s (dret) a l’Havana, 1 juny 1913<\/p><\/div>\n

Acabats els estudis, el seu cos\u00ed Pepe se l\u2019endugu\u00e9 a Cuba on comen\u00e7a a treballar al despatx dels magatzems dels quals n\u2019era un dels socis.<\/span><\/span><\/em><\/p>\n

La mort prematura, per\u00f2, del cos\u00ed protector (Josep Xivill\u00e9 Llosas va morir a Barcelona el setembre de 1913, als 33 anys) va fer que el jove premianenc retorn\u00e9s a Barcelona a bord del transatl\u00e0ntic \u201cBalmes\u201d.<\/i><\/p>\n

<\/div>\n

Potser sota la influ\u00e8ncia de les dues travessies de l\u2019Atl\u00e0ntic que havia fet, i amb l\u2019exemple de l\u2019oncle Flo -el seu padr\u00ed- i altres familiars,\u00a0tamb\u00e9 gent de mar, decid\u00ed seguir els estudis de n\u00e0utica. Per aix\u00f2 ingress\u00e0 a l\u2019Escola Oficial de N\u00e0utica de Barcelona, aleshores instal\u00b7lada a l\u2019edifici de la Llotja.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

\"Flor

Flor Font Xivill\u00e9, el seu padr\u00ed<\/p><\/div>\n

Finalitzats els estudis el mar\u00e7 del 1917, amb el t\u00edtol de pilot comen\u00e7a les pr\u00e0ctiques reglament\u00e0ries embarcant el 16 de juny del mateix any a la goleta \u201cAlfredo\u201d, de la casa Tay\u00e0, de Barcelona cap al port nordameric\u00e0 del golf de M\u00e8xic, Jacksonville, estat de Florida. Fa aquest viatge com agregat -t\u00edtol que es d\u00f3na als alumnes de n\u00e0utica en pr\u00e0ctiques \u2013 i no torna a casa fins mig novembre. <\/i><\/span><\/span><\/p>\n

De juny de 1917, amb el viatge indicat i amb els que fa per tots els mars del m\u00f3n en altres barcos fins l\u2019any 1920, acab\u00e0 les pr\u00e0ctiques i embarc\u00e0 com a 2n. oficial, alternant amb 1r. oficial.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

El mes d\u2019octubre del 1921 es cas\u00e0 amb Carme Xivill\u00e9 Llosas. Els Espin\u00e0s-Xivill\u00e9, estan vinculats a la fam\u00edlia Xivill\u00e9 per un doble lla\u00e7: un, directe, per la Carme Xivill\u00e9 Llosas, filla d\u2019Elias Xivill\u00e9 i Maria Llosas; l\u2019altre, per part de Joan Espin\u00e0s, n\u00e9t d\u2019Ant\u00f2nia Xivill\u00e9, germana de l\u2019esmentat Elias Xivill\u00e9.\u00a0<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

\"Recent

Recent casats, 1921<\/p><\/div>\n

Aquest lligam, a la pr\u00e0ctica, augment\u00e0 quan en casar-se Joan Espin\u00e0s amb Carme Xivill\u00e9, degut a l\u2019abs\u00e8ncia habitual per causa de la professi\u00f3, no establiren pis nou, sino que s\u2019arranj\u00e0 espai a la casa materna passant a conviure en ella les dues germanes (\u00c0ngela i Carme) amb els marits respectius (Joan Elias i Joan Espin\u00e0s). Aquesta conviv\u00e8ncia, amb quatre fills per parella en edats graonades -amb catorze anys de difer\u00e8ncia des del gran fins la m\u00e9s petita- va fer que, a la pr\u00e0ctica, les dues fam\u00edlies en fossin una de sola.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

Com oficial segueix navegant en diversos vaixells, recordem especialment el \u201cDilluns\u201d i el \u201cDimarts\u201d de la flota Bor\u00e9s que passaren a ser de la casa Cros, on hi segu\u00ed pr\u00e0cticament durant els restants quaranta anys de la seva vida activa, ja com a capit\u00e0, amb el t\u00edtol obtingut l\u2019any 1926.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

En aquest esb\u00f3s biogr\u00e0fic resulta pr\u00e0cticament impossible resumir totes les vicissituds viscudes durant tan llarga vida professional a la mar.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

La seva jubilaci\u00f3 li arrib\u00e0 a punt de fer 68 anys, pel Nadal de 1965.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

Plenament adaptat al nou estat, vivia amb especial dedicaci\u00f3 a la fam\u00edlia, freq\u00fcentant la tert\u00falia d\u2019altres marins jubilats, a la terrassa del Zurich, i fent passejades di\u00e0ries per la Rambla, llegint i recordant temps passats amb la lectura dels grossos paquets de cartes creuades.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

D\u2019una manera gaireb\u00e9 imprevista, va morir el dia 22 de juny de 1981. Pocs mesos abans havia complert 83 anys. <\/i><\/span><\/span><\/p>\n

Sempre el seguim recordant com un home fonamentalment bo, devot integral de la fam\u00edlia i zel\u00f3s complidor d\u2019un deure a vegades dif\u00edcil, del qual no es va queixar mai, fidel sempre a la seva vocaci\u00f3 pel mar.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

Empreses de navegaci\u00f3<\/b><\/i><\/p>\n

La vida professional de Joan Espin\u00e0s transcorregu\u00e9 pr\u00e0cticament tota a la flota de l\u2019empresa qu\u00edmica Societat An\u00f2nima Cros, que a partir de la d\u00e8cada dels quaranta fou administrada per la seva filial \u201cTransportes, Aduanas y Consignaciones, S.A. (TAC)\u201d<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019origen de la naviliera est\u00e0 en els dos barcos que posse\u00efa la companyia carbonera Joan B. Bor\u00e9s, que havia batejat els seus navilis amb els curiosos noms de \u201cDilluns\u201d i \u201cDimarts\u201d. Quan aquesta els va vendre a la casa Cros, foren rebatejats com \u201cSAC-4\u201c i \u201cSAC-5\u201d, respectivament. Pels anys cinquanta, per disposicions de car\u00e0cter internacional, es va suprimir la numeraci\u00f3, completant-se amb el nom d\u2019alguna poblaci\u00f3 on l\u2019empresa hi tenia f\u00e0brica: aix\u00ed, els dos esmentats van rebatejar-se com \u201cSAC-Alicante\u201d i \u201cSAC-Sevilla\u201d.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

Especialitzada la flota en el transport de fosfat de cal\u00e7, procedent sobretot del Marroc i de Tun\u00edssia, es va construir un vaixell nou que permet\u00e9s l\u2019aprofitament total de les bodegues, posant les m\u00e0quines i el pont a la part del darrera. Fou batejat com \u201cSAC-6\u201d i fou el primer que Joan Espin\u00e0s coman\u00e0 com a capit\u00e0. El vaixell no va con\u00e8ixer cap m\u00e9s capit\u00e0, ja que, despr\u00e9s de ser deixat a Marsella, fou ensorrat per un temporal a les costes franceses de la Mediterr\u00e0nia.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

Van passar per les mans del capit\u00e0 Espin\u00e0s tots els vaixells de la casa, en diverses etapes, fins que l\u2019any 1948, amb l\u2019adquisici\u00f3 del vapor \u201cAlbareda\u201d, amb canvi de nom pel de \u201cSAC-Coru\u00f1a\u201d, estigu\u00e9 sempre sota el seu comandament fins al Nadal de l\u2019any 1965, que es van produir simult\u00e0niament la jubilaci\u00f3 del capit\u00e0 i del propi vaixell que fou desballestat pocs mesos despr\u00e9s.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

Durant els anys 1938\/1941 Joan Espin\u00e0s romangu\u00e9 a la companyia Ramos, capitanejant el vapor \u201cRamon Alonso Ramos\u201d . Com an\u00e8cdota, cal citar que aquest vapor era l\u2019antic transatl\u00e0ntic \u201cBalmes\u201d, transformat i rebatejat, amb el qual ell havia fet el primer viatge de retorn de L\u2019Havana com a passatger.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

Incid\u00e8ncies, problemes i naufragis<\/b><\/i><\/p>\n

Gaireb\u00e9 mig segle d\u2019anar per aquests mars de D\u00e9u, permeten suposar que les coses no sempre han anat b\u00e9. Cal esmentar que es va trobar amb dues guerres mundials (1914-18 i 1939-45) a m\u00e9s de la guerra civil espanyola (1936-39).<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

De la primera, tingu\u00e9 dificultats amb motiu del retorn d\u2019un viatge a Sumatra i Manila, quan a l\u2019entrada a la Mediterr\u00e0nia, procedents del Mar Roig, el vapor \u201cTrini\u201d, on anava com agregat, hagu\u00e9 de sumar-se a un comboi de barcos mercants dirigits per vaixells de guerra anglesos per protegir la travessia de la Mediterr\u00e0nia dels submarins alemanys. Al seu Diari de Navegaci\u00f3, l\u2019alumne Joan Espin\u00e0s relata l\u2019enfonsament d\u2019un d\u2019aquests submarins per un torpede angl\u00e8s. Al text del seu primer viatge tamb\u00e9 pot llegir-se una trobada amb un submar\u00ed alemany a les costes alacantines en la ruta C\u00e0diz-Barcelona, rebent 27 canonades, amb risc personal.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

Pel que fa a la segona guerra mundial els incidents foren menors. La gran bandera d\u2019Espanya pintada als costats i al damunt permetia que els uns i els altres reconeguessin un barco d\u2019una pot\u00e8ncia neutral.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

Pel que fa a la guerra civil, confiscat el \u201cSAC-6\u201d per l\u2019Estat republic\u00e0 i pels comit\u00e8s revolucionaris, va fer dos viatges a R\u00fassia a buscar material de guerra. Despr\u00e9s, refugiat a l\u2019anomenada Espanya Nacional, realitz\u00e0 dos viatges a It\u00e0lia amb el mateix objectiu.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

Pel que fa a incid\u00e8ncies n\u00e0utiques, se\u2019n poden trobar un reguitzell: des de cops de mar que destrossen part de l\u2019embarcaci\u00f3, fins a ones gegantines que escombren la coberta, arribades for\u00e7oses per temps innavegable i embarrancades per causa del temporal.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

No recordo haver trobat cap dada, ni ell havia explicat mai, m\u00e9s que un sol naufragi. Fou en la seva estrena com a segon oficial d\u2019un vell vapor, el \u201cLayetano\u201d, que des de Barcelona havia recalat a Huelva per recollir un carregament de mineral de ferro per a Bordeus. Poc despr\u00e9s de la sortida del port andal\u00fas, en una nit tranquil.la de primers de juny, prop de la costa portuguesa, la decr\u00e8pita estructura del barco no va resisitir i, obrint-se una via d\u2019aigua, s\u2019escol\u00e0 cap el fons del mar. La tripulaci\u00f3, entre ells el flamant segon oficial, van poder arribar , sans i estalvis, a la platja del poble d\u2019Olhao, d\u2019on l\u2019endem\u00e0, via Ayamonte, van ser repatriats.<\/i><\/span><\/span><\/p>\n

Joan Antoni Espin\u00e0s i Xivill\u00e9 (1926-2012) <\/span><\/span><\/p>\n

*Joan Espin\u00e0s i Font, capit\u00e0 de la marina mercant: centenari del seu naixement<\/i>. Barcelona, 1998. 52 p\u00e0g. Edici\u00f3 no venal.<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fragments del “Perfil biogr\u00e0fic” escrit per Joan Antoni Espin\u00e0s i Xivill\u00e9* Joan Espin\u00e0s Font neix el dia 19 de febrer del 1898, al carrer de Sant Pere, n\u00famero 27, del … Continua llegint -><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"om_disable_all_campaigns":false,"footnotes":""},"categories":[19],"tags":[],"class_list":["post-525","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-biografia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/viurenavegant.duckdns.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/525","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/viurenavegant.duckdns.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/viurenavegant.duckdns.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viurenavegant.duckdns.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viurenavegant.duckdns.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=525"}],"version-history":[{"count":54,"href":"https:\/\/viurenavegant.duckdns.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/525\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4048,"href":"https:\/\/viurenavegant.duckdns.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/525\/revisions\/4048"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/viurenavegant.duckdns.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=525"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/viurenavegant.duckdns.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=525"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/viurenavegant.duckdns.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=525"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}