Durant els quatre mesos es van escriure 74 cartes, 38 les escrigu\u00e9 Joan i 36 Carme.<\/p>\n\n\n\n
Rio Guadalquivir, 2 d’abril de 1929: Els telegrames que tens en ton poder: el de Casablanca primer, el de Bonanza despr\u00e9s, prou deuen haver-te dit del viatje aqueix que ha anat desarrollanse d\u2019una manera fins ara normal, amb la velocitat caracteristica d\u2019aquell port marroqu\u00ed interrompuda solament per la brava mar atl\u00e1ntica, que aqueixa vegada ha volgut saludar la meva tornada en els seus dominis, despr\u00e9s de les vacances amb una d\u2019aquellas sonatas, que tenen tan de fantastic i maravell\u00f3s, com de tragic algunas voltas, pero que tenen com diu molt b\u00e9 en Roig i Ravent\u00f3s un enc\u00eds sempre emocionant, sempre igual i sempre distin, encara que sembli aix\u00f3 una paradoxa\u2026.<\/em><\/p>\n\n\n\n San Juan Aznalfarache, 4 d’abril 1929: Per passar el temps he anat a visitar las obras de l\u2019Exposici\u00f3, que la veritat no se com ho faran perque d\u2019aqui a 35 dias que hi falten pugui estar llest lo que est\u00e1 comen\u00e7at, solament per netejar els jardins, ja necessitan aqueix temps.<\/em><\/p>\n\n\n\n Barecelona, 1 de maig de 1929: Nuestro jardin est\u00e1 deslumbrante de belleza, los rosales cubiertos de rosas, los tulipanes abiertos, claveles y lirios desplegando sus c\u00e1lices, hace un aspecto encantador; hoy hemos hecho dos ramos . Ya se que a ti todo esto no te dice nada, pero se que te gusta ver un jardin, un paseo o una terraza, cubierta de flores sus variados colores te animan y eso es lo que hay en el nuestro , animaci\u00f3n y perfume.<\/em><\/p>\n\n\n\n San Juan de Aznalfarache, 6 de maig de 1929: Estimada Carme: Ahir diumenge no feia pas molta estona que m\u2019havia aixecat del llit quan vaig esser sorpr\u00e9s per l\u2019arrivada de la teva benvolguda lletra inspirada amb la exuberancia del nostre jard\u00ed, que segons em dius presenta tota la majestad del mes de Maig amb l\u2019esclat de las sevas rosas i de las dem\u00e9s flors que donen al pati blau un bon aspecte i un bon aroma. A mi tamb\u00e9 m\u2019agradan for\u00e7a las flors; per aix\u00f3 he estat content que em parlessis d\u2019ellas i especialment de las del nostre jard\u00ed que son, diguemne el complement de l\u2019<\/em>enc\u00eds del nostre petit palais<\/em>. (\u2026)<\/p>\n\n\n\n Barcelona, 9 de juny de 1929: Mi querido Juan: (…) A tu salida ya debias estar enterado del embarrancamiento del SAC 4 gracias que fue en su ayuda el 5\u00aa y hacen el trasbordo, creen que alijerada la carga del mismo se pondr\u00e1 bien (\u2026) <\/em><\/p>\n\n\n\n Huelva, 11 de juny de 1929: Suposo que ja estar\u00e1s enterada dias ha, de la mala noticia, perque las malas noticias fan com la p\u00f3lvora, que corren m\u00e9s de lo que hom voldria, i mantes vegades, tot lo contrarias a a veritat, o al menys bastan desfigurada, com fet a proposit per produir alarmas. Em refereixo al fet del SAC4, un embarrancament, un fet natural, lo m\u00e9s natural del mon que a cada moment i estem exposats; per exc\u00e9s de confian\u00e7a, per fatalitat; per lo que sigui. Desgracia es al fi, que siguent tan natural, es tamb\u00e9 tan trascendental, per la vida de qui l\u2019ocasiona. Ruina moral, perdua de consideracions d\u2019afectes, de confian\u00e7a, miseria a voltas, una serie de vicisituds que porta en si una contingencia d\u2019aqueixas i en cambi com et dic es una cosa ben natural. Un vaixell que navega, una boira que surgeix, unas pedras que s\u2019interposan en el cami i la fatalitat fa lo que faltaba: Una embarrancada; qu\u2019es lo que li va passar en el SAC 4 d\u2019aqueix barco que guarda el meu pensament grans records, afectes i carinyo, i que quan passant per vora d\u2019ells el vaig veure alli inmovil amb varios barquets de vela que l\u2019allegeraben i amb el SAC quint que l\u2019estiraba, em va semblar, no s\u00e9 si una \u00e1liga caiguda, abatidas las alas o si un sepulcre on pot ser hi anaven a enterrar-se totas aquellas mevas illusions, que abordo d\u2019ell havia sentit en altres temps, i per si la meva ajuda podia valdra vaig estar tot un mat\u00ed, amunt i avall passejant a poca distancia, d\u2019ell, per veure si em cridaban i quan al cap de cinc horas un radio de la casa m\u2019ordenaba concorrer al auxili una profonda pena y satisfaci\u00f3 a la vegada va apoderar-se de mi. Vaig fondejarme a vora d\u2019\u2019ells, vi anar abordo i el vaig veure sentat sobre un banc de pedra; per les impresions rebudas de el bus que va inspeccionarlo de fondos varem veure que la situaci\u00f3 no era compromesa vaig veure a l\u2019avi animat i tot junt va produirme ben estar. vaig anar-m\u2019en abordo meu conven\u00e7ut de que el treuriem de que no el deixariem sobre aquellas rocas fat\u00eddicas que ja tantas v\u00edctimas ha devorat, per aix\u00f3 quan a las vuit del vesper vingu\u00e9 el pr\u00e1ctic de Santa Pola, a buscar el meu barco per fondejar.lo prop del cuatre i donar-li els calabrots de remolc vaig sentir-me diera; i all-a, caiguda ja la negror dela nit; amb quina f\u00e9 treballabem tots els d\u2019abordo meu per donar-li el remolc. No es veia res, la nit era molt fosca, pero la mar planera com un mirall, el reflejo dels faros de Tabarca i Sta. Pola de tan en tan illuminaben l\u2019horitz\u00f3, el bot nostre anaba i venia facilitant la maniobra de donar el cap de salvaci\u00f3 i quan el pito del Sac cuatre va donar la senyal per que entresim hi havia que veure l\u2019esfor\u00e7 gegantesc que feian las m\u00e1quinas del cinc i del sis i el trepitar dels barcos com si fossim dugues feras que volguessim treure un company de las garras d\u2019una altre fera. Per dos cops varem intentar lo i no poguerem treurel. Despr\u00e9s, a la una de la matinada va sortir sense l\u2019ajuda de ning\u00fa, seria segurament el sentir-se alleujerat del pes que li tregueren de la proa. A las dugues de la matinada del diumenge, convoyat per el Sac 5 s\u2019en anava cap a Alacant i nosaltres seguirem viatje i alla en mij de la fosca i la quietud d\u2019aquella nit prosiga, amb feina i amb emocions, com una apoteosos majestuosa, el roncar dels pitos dels tres vaixells exordaban l\u2019espai, donan-nos la despedida i tamb\u00e9 exteriorizan-nos la satisfacci\u00f3 de veure salvat al qui amb tanta facilitat haguera pogut perdes per sempre mes en aquella Caja del Este de l\u2019illa Tabarca on es guardan restos d\u2019altres victimas. Desde aquella hora no he sabut res m\u00e9s d\u2019ell. Espero que arrivaria al lloch sense novetat i ara, desitjo que ja que es pogu\u00e9 salvar el barco, no porte aqueix desastre consecuencias i perjudicis ni a l\u2019avi ni a ning\u00fa. <\/em><\/p>\n\n\n\n Huelva, 13 de juny de 1929: Estimada Carme. Aqueix mij dia he rebut la teva benvolguda lletra del dia 9 que ja l\u2019esperaba, menys mal que si ha trigat a arrivar, m\u00e9s temps de lo que jo volia; almenys no ha defreudat les mevas espera\u00e7as, siguent com es ben extensa, que em dona for\u00e7as detalls deloque hom tan desitja saber. Per ella et veig enterada, per cert bastant malament, de lo ocorregut a l\u2019oncle Flo, ja que no tens mes referencia que la nota de cuatre ratlles qu\u2019ets llegit en aquell retall de periodic, que fora de donar amb mes o menys exactitud el lloc del embarrancament, no diu res mes que sigui veritat, y crec que en veritat, que casos aixis haurian d\u2019estar prohibits la seva publicaci\u00f3, no poguen-los donar, amb tota clases de detalls, ja que conformes han donats en aqueix diari i en altre qu\u2019en he llegit son tan lluny de la realitat que per lo unic que serveixen es per alarmar a las familias d\u2019els que va abordo. Com si la tranquilitat d\u2019aqueixas familias no tingu\u00e9s dret als mes grans respectes i consideracions de qui per el sol fet de que comunicar noticias, a un periodic, no te en compte de la manera tan absurda que las comunica. Crec que las versions exactas ja hauran arrivat i que desseguida vos podreu donar compte, que el fet, si be haguera pogut esser de molta consideraci\u00f3 no va tenir en apariencia mes danys material que unas planchas abolladas i un parell de forats. Ja tinc ganas d\u2019ariva a Alacant per saber en concret quina ha sigut la magnitud de l\u2019averia i de la manera que ho ha agafat la casa. A veure si s\u2019ha pres a la valenta o si ha sapigut per-se carrec que son circumstancias anormals que ocorreixen a la nevegaci\u00f3 per motius tots distints i casi sempre, amb justificaci\u00f3: Mal temps, boiras etc. (.::)<\/em><\/p>\n\n\n\n Barcelona, 11 juliol de 1929: \u00bfY cuanto piensan esa gente mandarte aqu\u00ed? \u00bfQue no piensan que la familia los echa de menos? Va para los cuatro meses y eso es pesado, las ausencias tan largas y lo que me da rabia es que no te muevas de por aqu\u00ed, si fuese los viajes como Filipinas o cuando naci\u00f3 Pere por el N. ser\u00eda mas confortable pero para ir a Tarragona, Valencia o ah\u00ed mismo valdria la pena que os hicieran venir alguna otra vez.<\/em><\/p>\n\n\n\n San Joan Aznalfarache, 1 d’agost de 1929: Carreguem sacs de superfosfat nom\u00e9s que per Sta Cruz de Tenerife i d\u2019alli ens dirigirem a Casablanca i Sevilla (San Juan). Si el viatje es desarrolla amb normalitat podriem tornar a esser a Sevilla cap al 15, d\u2019aqueix mes.<\/em><\/p>\n\n\n\n Sevilla, 9 d’agost de 1929: Encara que no si est\u00e1 del tot malament a Bonanza, al menys hi ha m\u00e9s fresca que no pas aqui Sevilla. Mira que en tinc ganas de que ens aixequin aqueix desterro, que ens enviin a la Conchinchina si volen, pero que no sels hi ocurreixi tornar-nos -hi enviar, que ja estic de Sevilla fins a la coronilla.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Durant els quatre mesos es van escriure 74 cartes, 38 les escrigu\u00e9 Joan i 36 Carme. Rio Guadalquivir, 2 d’abril de 1929: Els telegrames que tens en ton poder: el … Continua llegint -><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":5252,"menu_order":2,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"om_disable_all_campaigns":false,"footnotes":""},"class_list":["post-5259","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/viurenavegant.duckdns.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/5259","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/viurenavegant.duckdns.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/viurenavegant.duckdns.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viurenavegant.duckdns.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viurenavegant.duckdns.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=5259"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/viurenavegant.duckdns.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/5259\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5268,"href":"https:\/\/viurenavegant.duckdns.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/5259\/revisions\/5268"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viurenavegant.duckdns.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/5252"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/viurenavegant.duckdns.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=5259"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}