En total , en els dos mesos de durada del viatge pel Mediterrani sud i nord, hi ha 38 cartes; 21 escrites per Joan i 17 per Carme.<\/p>\n\n\n\n
Sfax, 5 de desembre de 1928. \u201cEl viatge fou bo, llevat de la nit de la sortida de Barcelona, que varem ballar molt degut a la grossa mar i al vent. Crec que sortirem d\u2019Sfax el divendres dia 7 i en aqueix cas si tenim bon temps el dia 13 o 14 podrem esser a Sevilla (san Juan de Aznalfarache) on espero trobar carta teva.\u201d<\/p>\n\n\n\n
Aznalfarache, 3 de gener 1929 \u201cJa torno a estar a Sevilla despr\u00e9s d\u2019un viatje que podriem calificar de \u201cllampec\u201d ja que amb tres dias hem anat i vingut de Casablanca. L\u2019estada en aquell port va esser d\u2019aquellas que no donan ni temps de comprar la teca puig compte que arrivarem el dilluns a la una de la matinada i sortiem al migdia despr\u00e9s d\u2019haver empleat tres horas justas per carregar, A la sortida vaig donar las solemnials pitadas de despedida al \u201cDilluns\u201d que darrera nostre an\u00e1 a carregar. Vaig estar a bordo durant la curta estada junts, i vaig veure a mon germ\u00e1 qu\u2019est\u00e1 molt b\u00e9 i a l\u2019oncle, i els vaig donar aquella alfombra de que et parlaba el viatge passat. Ja em dir\u00e1s si t\u2019agrada\u201d<\/p>\n\n\n\n
Barcelona, 23 enero 1929. \u201cEstas ya contento de estar en Alicante? El puerto m\u00e1s privilegiado por ti, como si dijeramos tu favorita, no s\u00e9 que encuentras en \u00e9l, un puerto de tercer o cuarto orden y que tenga m\u00e1s atractivo que Valencia y que la misma Sevilla; cuestiones de gustos y no hay que darle vueltas\u201d.<\/p>\n\n\n\n
M\u00e1laga, 3 febrer 1929. \u201cEstimada Carme: Ja soc a M\u00e1laga, l\u2019altre ciutat llevantina, que amb Alacant forman el dueto de la magnificiencia del Mare Nostrum, dintre la categoria de pobles-ciutats. Terra alegra en que en cada porta hi ha una taverna i a cada tres una dolceria, terra en que s\u2019hi barreja el mes pur casticisme amb el m\u00e9s pur modernisme. Terra del manton negra sobre les espatlles de les bellas malague\u00f1as, la peineta i la mantellina de blondas que d\u2019acord estan amb l\u2019automovil de luxe que porta sobre si donas de postin (que diuen per aqui) i que a las horas serenas del mijdia passejan la seva majestad per las lluentas i asfaltadas vias del parc.Terra oberta com cap m\u00e9s terra d\u2019Andalucia a totas les corrents modernes del mon <\/p>\n\n\n\n
M\u00e1laga. 6 febrer de 1929. \u201cCom et deia en la meva darrera, diumenge vaig ser a sopar al SAC 4, i el pare del barberet s\u2019hi va lluir. Vaig menjar uns canalons casi casi tan ben fets com els que fas tu, no tan que ja sabem que tu tens l\u2019especialitat i despr\u00e9s uns altres plats d\u2019aquells que tenen nom d\u2019hotel, enfi que va estar molt b\u00e9.De totas maneras aqu\u00ed M\u00e1laga no es passa del tot malament hi han molts cines i la Concha Catal\u00e1, que l\u2019altre dia varem veureli fer la comedia \u201cRaquel\u201d. Aqueixa dona es conserva tan be, ara com fa ja anys, que la varem veure treballar al \u201cDorado\u201d, t\u2019en recordes?<\/p>\n\n\n\n
Barcelona, 6 febrero 1929. \u201cMe gusta mucho visites estas tierras de la alegria porque te contagias de ella y me las transmites en peque\u00f1as dosis\u2026\u201d<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"