De les 47 cartes 23 s\u00f3n de Carme i 23 de Joan.<\/p>\n\n\n\n
Sevilla, 27 febrer 1927: Estimada Carme: Ahir a les sis del vespre vaig rebre el telegrama d\u2019en Joanet, que era portador de la trista nova de la mort de la nostre benvolguda Paula (Q.E.P.D)<\/em><\/p>\n\n\n\n Alacant, 25 mar\u00e7 1927 : La rapidesa en que hem fet el viatje et pot demostrar lo bo que ha sigut, mes ben dit, que son aqueixos viajes, que llevat d\u2019aquell celebre d\u2019Sfax, els dem\u00e9s els hem fet amb una tranquilitat pasmosa, l\u2019Atlantic, aqueix tros d\u2019Atlantic, que crusem per anar a Casablanca, em recorda, no se perque, puig no t\u00e9 cap relaci\u00f3, els viatjes que anaba a America i em faig l\u2019efecte com me passeijo per el pont, contemplant aquella inmensitat, que torno cap a las terras lliuras, i em fa venir ganas de tornar-hi.<\/em><\/p>\n\n\n\n Barcelona, 28 mar\u00e7 1927: Dices en tu \u00faltima las ilusiones que te formas cuando ves \u201cAtl\u00e1ntico all\u00e1\u201d tambi\u00e9n me gustaria a mi que fueras por aquellas tierras pues todas son magn\u00edficas e interesantes tanto el N. como el S. como el centro America cada una si sola encierra ideas y costumbres diferentes. Tambi\u00e9n me gustaria volvieras a Filipinas pero no en viaje directo sino en escalas para cercionarte otra vez de aquellos paisages que tan bien me describistes en aquellos tiempos pasados que parece como si realmente los hubiese visto.<\/em><\/p>\n\n\n\n Alacant, 1 abril 1927: Estimada Carme: Cuatre ratlles per dir-te que s\u2019est\u00e1 acabant la nostre estada en aqueix port ja que de no haver-hi cap entrebanc, all\u00e1 les deu del mat\u00ed sortirem: Ja saps que el port on anem destinats es el d\u2019Sfax que no tinguen contratemps podrem ser-hi el dia 5, i podriem sortir-ne el dia 8 aixis es que cap alla el 8 o 9 pots escriurem aqui Alacant a fi de que a l\u2019arrivada pugui tenir noticias tevas (\u2026)<\/em><\/p>\n\n\n\n Malaga, 31 maig 1927: Perque quan s\u2019ha passat temps, completament aislat entre la mateixa gent; sostinguent sempre las mateixas conversas, sense to ni so; quan s\u2019han recorregut terras estranyas, vejent gent estranya que son completament indiferents a la teva vida, que passas entre ells com una estrella d\u2019aqueixas fugitivas que es veuen caure, en certas nits sense deixar rastre, tens verdadera necessitat de gosar la companya de la familia i al estar entre ella, consideras estar a la gloria.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"